L'arribada del Santa Claus, Pare Noel o Sant Nicolau, com es coneix a aquest personatge en diferents països, és un dels esdeveniments més esperats del Nadal. La figura del Pare Noel amb el trineu, els rens i els sacs plens de joguines és, en realitat, una invenció comercial nord-americana del segle XX, que està basada en la vida i llegenda de Sant Nicolau.
Encara que en certs llocs el dia de Sant Nicolau es celebra el 6 de desembre, en honor del bon Sant que ajudava als nens i els lliurava llaminadures i aliments, la tradició ha transformat la imatge de Sant Nicolau o el Pare Noel en un ancià gros que viatja des del Pol Nord, on resideix, en un trineu tirat per sis rens i campanetes de plata, repartint regals per tot el món.
La Missa del Gall que es celebra el 24 de Desembre, a les 12 de la nit, commemora el naixement del Nen Déu. El costum prové dels ritus dels temples de Jerusalem. Allà els catòlics celebraven tres misses el dia del naixement de Jesús: una a la nit a la cova de la nativitat, santificant així l'hora del naixement del Senyor, una altra a l'alba com a signe de la resurrecció i recordant que Déu es va fer home; i una tercera al temple, sent aquesta l'ofici solemne del dia.
El dia de Nadal va ser oficialment reconegut en l'any 345, quan per influència de Sant Joan Crisòstom i Sant Gregori Nacianzè es va proclamar el 25 de desembre com a data de la Nativitat de Crist. No obstant, en el Món Occidental, els cristians celebren el Nadal el 25 de desembre des del Regnat del Papa Telésforo, al voltant de l'any 125.
La tradició de muntar el Betlem té origen italià i es remunta a l'any 1223. Explica la tradició que a la vila italiana de Greccio, Sant Francesc d'Assís va reunir als veïns per celebrar la missa de mitjanit al voltant d'un pessebre i al voltant de la figura del Nen Jesús, que el mateix Sant Francesc havia modelat amb les mans. Es van cantar lloances al Misteri del Naixement i en el moment més solemne de la missa, aquella figura immòbil va adquirir vida, va somriure i va estendre els seus braços cap al Sant d'Assís. El miracle s'havia produït davant la vista de tots, i des de llavors la fama dels "Naixements" o Betlems es va estendre per tot el món. El Papa Joan Pau II, en 1.986, a petició de les associacions pessebristes de tot el món, va proclamar a Sant Francesc d'Assís, patró Universal del Pessebrisme.
L'arbre de Nadal decorat es creu que és originari d'Alemanya i que data del segle XVII. Segons les cròniques, en 1605, un arbre va ser decorat per ambientar el Nadal i aquest costum germana es va estendre posteriorment per la resta d'Europa i Amèrica. El vesc representa per Nadal una demanda de prosperitat a la divinitat. I el primer pa dolç es va fer a Milà, per encàrrec del duc Sforza, que va demanar als seus cuiners un dinar especial per Nadal que contenia al seu interior fruites seques i panses de raïm, i que va decidir batejar com "panettone".
Les targetes de Nadal van començar a utilitzar-se a partir de 1846, any en què es va imprimir la primera postal a Londres. Van ser inventades per sir Henry Cole, qui l'any 1843 va encarregar a un amic pintor que li dibuixés i pintés una escena nadalenca, que després manaria reproduir en una impremta. En totes elles, Cole va escriure un missatge de felicitat, després les va signar i les va enviar per correu als seus amics i familiars.
El tió de Nadal (tambè anomenat simplement tió, tronc de Nadal, soca, xoca o troncals) és un dels elements de la mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya, aixi com als veïns d'Aragó (on és anomena en aragonès tronca, toza o tizón de Nadal), Occitània (on és anomena en occità cachafuòc o soc de Nadal) i Andorra. Malgrat els múltiples variants locals, la tradició consisteix a aplegar un tros de soca o branca gruixuda dies abans del dia de Nadal, normalment a l'inici de l'Advent, i portar-ho a casa, on se'l col·loca en algun racó amb una manta perque no tingui fred i on s'alimenta diariament fins al dia que és fa cagar. Hi ha llars on el tió és simplement una peça de fusta (una o diverses cadires, per exemple), un tros de suro, o un caixa, de mides diferents segons convingui per l'espai i mides dels regals, que haura de cagar.
És tracta d'una tradició amb segles d'història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d'hivern. El tió és un ritual d'origen rural, significa l'abundància, un tronc vell i sec regala de les seves entranyes llaminadures i llepolies. És l'auguri del renaixement de la natura després de l'estació hivernal. Amb el temps i las desaparicions del foc a terra de les llars, tambè ha desaparegut el costum de cremar-ho després de dir la cagada i tambè a els costums al voltant de les cendres que quedaven. Aquestes eren utilitzades com a elements amb protecció contra el llamp, les cuques, etc. a les cases i als camps.
També existeix la denominació cagatió referida a la festa de fer cagar el tió.
A Espanya, el tortell de Reis amb fava de la sort inclosa es va començar a elaborar en l'Edat Mitjana. El primer sorteig de la Loteria de Nadal es va celebrar a Cadis (Espanya) en 1812. El sorteig de "el Nen" es va instituir l'any 1941. Prendre els dotze raïms de la sort per celebrar l'Any Nou és un costum recent, nascuda en el primer terç del segle XX. L'existència de tres Reis Mags data del segle VI dC Melcior, que representa els europeus, va oferir al Nen Déu un present d'or que testifica la seva reialesa. Gaspar, representant dels semites d'Àsia, li va oferir encens al Nen com a símbol de la seva divinitat. I finalment, Baltasar, amb barba, s'identifica amb els fills de Cam, els africans, va portar al Nen Déu mirra, en al·lusió a la seva futura passió i resurrecció.
El Nadal és la festa per excel·lència, vol dir renéixer per dins i renovar il·lusions. Si et pica una mica més la curiositat sobre les tradicions nadalenques o on vius hi ha alguna tradició relacionada amb el Nadal, que vulguis compartir, explica'ns-.
Que tingueu unes bones festes nadalenques !!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario